Vesdre

Vesdre
Tipus	riu
Inici
Entitat territorial administrativa	Rin del Nord - Westfàlia (Alemanya)
Lloc	Konzen (Monschau)
Final
Lloc	Ourthe a Chênée
Desembocadura	Ourthe
	50° 35′ 24″ N, 6° 13′ 00″ E / 50.59°N,6.2167°E; B 50° 36′ 42″ N, 5° 36′ 49″ E / 50.6117°N,5.6136°E
Afluents	Hill (en) , Gileppe (en) , Ghete (en) , Magne, Ry de Vaux (en) , Mosbeux (en) , Ruisseau de Baelen (en) , Ruisseau de Ruyff (en) , Mangombroux (en) , Hoëgne (en) , Ry Ponet (en) , Ruisseau de Geloury (en) , Havegnée (en) , Ruisseau du Fond des Trois Bois (en) , Ruisseau de Dison (en) , Ruisseau de Villers (en) , Bach (en)
Conca hidrogràfica	conca de l'Ourthe
Característiques
Dimensió	71 () km ;
Travessa	Província de Lieja; Alemanya
Superfície de conca hidrogràfica	710 km²

El Vesdre (en alemany Weser, en neerlandès Vesder) és un riu que neix a Konzen, prop de Monschau a l'Eifel (Alemanya) i que desemboca a l'Ourthe a Chênée prop de Lieja (Bèlgica). El nom Vesdre o Weser en alemany prové de dos arrels cèltics: "viz" que significaria segons certes teories vall i "ara" que significa aigua, riu. Hom troba aquests elements també als noms d'altres rius: l'Isar, l'IJzer, l'Isère i molt transformat en Oise. Rep els següents afluents:

Ghete, en alemany Getz
Helle
Gileppe
Hoëgne

Geografia

El riu d'una llargada de 60 km rega Eupen, Dolhain, Limburg, Verviers, Pepinster, Sprimont, Olne, Prayon, Chaudfontaine, Vaux-sous-Chèvremont i Chênée. A Eupen s'ha construït una presa per a crear una reserva d'aigua potable.

L'aigua del Vesdre és força dolça i així molt idònia per a rentar la llana. Així la indústria tèxtil s'ha desenvolupat als seus marges. Antany, la ciutat de Verviers era considerada com a la «capital de la llana». Les tècniques modernes van tornar aquest recurs inútil, el que va contribuir a l'ocàs d'aquesta indústria. El riu va emportar la semença que es trobava a la llana importada d'Austràlia i així hom troba als seus marges vegetacions exòtiques que no es troben enlloc a Bèlgica.

El cabal mitjà, mesurat a Chênée entre 1995 i 2004 és de 11,4m³ per segon, amb un màxim de 14,7m³ el 2002 i un mínim de 6,3m³ als 1996.^[1]