Turac violaci
Musophaga violacea  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | gairebé amenaçada |
| Dades | |
| Cries | 1,4 |
| Incubació de l'ou | 25 dies |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Musophagiformes |
| Família | Musophagidae |
| Gènere | Musophaga |
| Espècie | Musophaga violacea Isert, 1788 Musophaga violacea |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Tauraco violaceus
|
.svg){kind=icon}
El turac violaci[1][2] (Musophaga violacea / Tauraco violaceus) és una espècie d'ocell de la família dels musofàgids (Musophagidae)[3] boscos principalment a l'Àfrica occidental, des del Senegal i Gàmbia cap a l'est fins a la República Centreafricana.[4]
Descripció
[modifica]Aquests són ocells inconfusibles, és un turac gros, un grup d'otidimorfs africans. Tímid i sovint discret a les copes dels arbres. Fa aproximadament 48 cm de llarg, incloent-hi la cua llarga i el bec de 4 cm. La longitud d'ala és de 21 cm[5] i pesen aproximadament 360 g. El plomatge en general és de color violeta, excepte pel front groc, la corona castanya i les cobertores auriculars blanques; el bec és gruixut i vermell. En vol, les plomes de vol primàries carmesí del turac violaci contrasten amb el plomatge violeta. El color vermell de les ales és típic dels turacs.[4]
Hàbitat
[modifica]És resident de l'Àfrica Occidental i té una distribució extremadament àmplia des del Senegal fins a Nigèria, amb poblacions aïllades al Txad i la República Centreafricana. Es troba en sabanes tropicals, aiguamolls, boscos i selves.[4]
Dieta
[modifica]La dieta consisteix principalment en fruita, i són força aficionats a les figues, però també mengen fulles, brots, flors, insectes, caragols i llimacs.
Reproducció
[modifica]S'ha observat un comportament de cria cooperativa en captivitat en aquesta espècie. Es reprodueixen principalment durant l'estació de pluges, però el moment varia d'un lloc a un altre. La cria comença al voltant de l'abril al Senegal i Gàmbia, mentre que a Nigèria té lloc entre juny i octubre.[4] La femella pon dos ous en un niu de plataforma d'arbre fràgil. Tant el mascle com la femella s'ocupen dels ous i les cries.[6]
Comportament
[modifica]Els turacs són ocells socials, que viatgen en estols d'uns deu a dotze individus. No són bons voladors, prefereixen saltar per les branques. Quan se senten amenaçats, poden córrer ràpidament pels arbres.[4] El turac violaci té un fort crit de "curuu-curuu-curuu".[6]
Amenaces
[modifica]Aquesta espècie és localment comuna, però és vulnerable a la captura per al comerç d'animals de companyia a Guinea, Sierra Leone, Libèria i Ghana.[4]
Taxonomia
[modifica]L'espècie va ser descrita científicament pel naturalista alemany Paul Erdmann Isert el 1788.[7]
Importants autoritats taxonòmiques,[8][9][10] basant-se en les investigacions de Veron & Winney (2000)[11] i Dickinson & Christidis (2013),[12] van desplaçar les dues espècies al gènere Tauraco (tauraco rossae i t. violaceus). Tanmateix, les últimes investigacions basades en estudis de la seqüència mitocondrial i de l'ADN[13] fan que HBW / Birds of the World les mantingui en Musophaga:[14]
No es coneixen subespècies.[8]
Referències
[modifica]- ↑ «Turac violaci». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 26 juliol 2025].(català)
- ↑ Comissió dels Noms dels Ocells en Català. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d'Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 191. ISBN 978-84-16728-37-4.
- 1 2 3 4 5 6 «Turac violaci». Zoo de Barcelona. [Consulta: 26 juliol 2025].
- ↑ Šťastný, Karel; Bejček, Vladimír; Vašák, Pavel. Turakovití (Musophagidae) (en cz). Praha: Albatros, 1998, p. 76. ISBN 80-00-00657-X.
- 1 2 «Musophaga violacea». Scientifi-web. [Consulta: 26 juliol 2025].
- ↑ «Musophaga violacea». eol.org. [Consulta: 26 juliol 2025].
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Turacos, bustards, cuckoos, mesites, sandgrouse – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 26 juliol 2025].
- ↑ «Report: Tauraco violaceus». ITIS. [Consulta: 26 juliol 2025].
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 26 juliol 2025].
- ↑ Veron, GéRaldine; Winney, Bruce J. «Phylogenetic relationships within the turacos (Musophagidae)» (en anglès). Ibis, 142, 3, 7-2000, p. 446-456. DOI: 10.1111/j.1474-919X.2000.tb04441.x. ISSN: 0019-1019.
- ↑ Dickinson, Edward C. The Howard and Moore complete checklist of the birds of the world. Rev. and enlarged 3. ed. Londres: Christopher Helm, 2003. ISBN 978-0-7136-6536-9.
- ↑ Perktaş, Utku; Groth, Jeff G.; Barrowclough, George F. «Phylogeography, Species Limits, Phylogeny, and Classification of the Turacos (Aves: Musophagidae) Based on Mitochondrial and Nuclear DNA Sequences». American Museum Novitates, 2020, 3949, 03-04-2020, p. 1. DOI: 10.1206/3949.1. ISSN: 0003-0082.
- ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v9» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2024. [Consulta: 26 juliol 2025].
