Text majoritari

El text majoritari o text bizantí és un dels tipus de text que des de Griesbach^[1] (1775) i Michaelis^[2] (1802), els especialistes en crítica textual han identificat com un dels quatre grans tipus o famílies de textos del Nou Testament : Alexandrí, occidental, cesària i majoritari.^[3]^[4]

Descripció

El text majoritari/bizantí va ser transmès amb gran exactitud i gran concordancia entre els manuscrits que represente la gran majoria dels testimonis textuals grecs del Nou Testament incloent més de 5.500 manuscrits grecs existents (el 90% dels manuscrits grecs); d'ací el nom de Text Majoritari, o Bizantí, o Tradicional, o Eclasiàstic. A la crítica textual s'indica amb el símbol ${\mathfrak {M}}$ o Byz. Aquest text va ser utilitzat per Erasme i Robert Estienne per establir el Text Rebut (textus receptus) amb certs canvis respecte al text bizantí deguts al fet que els manuscrits emprats no eren complets, però que va servir per esdevenir la base de totes les traduccions en llengua vernàcula d'Europa durant la Reforma Protestant. També el text del Nou Testament de l'Església Ortodoxa Grega, l'edició del Patriarcat de Constantinoble de 1904, es basa en aquest tipus de text.

És la forma textual testificada en la majoria dels manuscrits que han sobreviscut, amb testimanis en traduccions i cites d'autors cristians que van del segle i cap endavant. Els crítics que favoreixen el text alexandrí aleguen que el text majoritari no compta amb testimanis textuals prou antics, però aquesta consideració que veu com a secundari el text majoritari (originada per Westcott i Hort) està canviant, i cada cop més acadèmics revaloren el text majoritati/bizantí com un text que innegablement és tan antic com el text alexandrí, i que la falta de manuscrits antics és deguda a que la zona on va estar usat (l'àrea corresponent al que més endavant seria l'imperi bizantí: Grècia, Anatòlia i Síria) té un clima massa humit que dificulta la preservació dels manuscrits. La solidesa, i alhora, la riquesa que te el text bizantí fa pensar que no és possible que sigui el resultat d'una recensió eclesial o imperial com van suggerir (sense cap prova al respecte) Westcott i Hort. La difusió geogragica i temporal dóna raons de pes per considerar el text bizantí com el text genuí de les zones que van rebre els autògrafs originals (zona que correspon amb el que posteriorment va anomenar-se imperi bizantí).

Les traduccions modernes, principalment, usen edicions eclèctiques que s'ajusten amb freqüència al tipus textual alexandrí. Però ja han aparegut diferents traduccions basades en el text majoritari com

També hi han alguns crítics textuals de dilatada formació com Maurice A. Robinson, William G. Pierpont, Willburg Pickering, i Zane C. Hodges que són favorables al text majoritari/bizantí i han produït edicions crítiques del text majoritari del Nou Testament Grec com The New Testament in the Original Greek According to the Byzantine Textform 2018. De la mateixa manera, aquest tipus textual va ser defensat al segle xix, per Dean John Burgon, entre d'altres acadèmics. The Case for the Byzantine Priority és l'article principal de la premisa que postula l'escola del text bizantí o majoritari.

El text majoritari està representat per:

Signe	Nom	Data	Contingut
A (02)	Còdex Alexandrinus	vs. 400	Evangelis
C (04)	Còdex Ephraemi Rescriptus	V e segle	Evangelis
W(032)	Còdex Washingtonianus	V e segle	Matt 1-28; Lluc 8.13–24.53
P(024)	Còdex Guelferbytanus A	VI _ segle	Evangelis
Q(026)	Còdex Guelferbytanus B	V e segle	Luc-Jean
061	–	V e segle	1 Tim 3:15-16; 4:1-3; 6:2-8
E ^e (07)	Codex Basilensis	VIII _ segle	Evangelis
F ^e (09)	Còdex Borelianus	IX _ segle	Evangelis
G ^e (011)	Còdex Seidelianus I	IX _ segle	Evangelis
^He (013)	Còdex Seidelianus II	IX _ segle	Evangelis
L (020)	Còdex Angelicus	IX _ segle	Actes, CE, Epístoles Paulines
V (031)	Codex Mosquensis II	IX _ segle	Evangelis
Y (034)	Codex Macedoniensis	IX _ segle	Evangelis
Θ(038)	Còdex Coridethianus	IX _ segle	Evangelis (excepte Marc)
S (028)	Codex Vaticanus 354	949	Evangelis

Altres manuscrits

Mateu 15,6

τον λογον — א ^a, B, D, Θ, 700, 892, 1230
τον νομον — א ^*, C, 084, f ¹³, 1010
την εντολην — K, ^L, W,

Referències

↑ Cf. Griesbach. «Dissertatio Critica de Codicibus Quatuor Evangeliorum Origenianis (pars prima)». A: Opuscula Acadenzica, (thèse de doctorat). 1, 1771, p. 239. , puis Griesbach. Prolegomena in Novum Testamentum. 1, p. lxx et suiv..
↑ Michaelis. Introduction to the New Testament. 2. F. & C. Rivington, 1802, p. 173 et suiv..
↑ D'après Frederic Kenyon. Our Bible & the Ancient Manuscripts. Eyre & Spottiswoode, 1895.
↑ D'après James Strong. «Recensions Of The New Testament». A: The Cyclopaedia of Biblical, Theological and Ecclesiastical Literature. Harper and Brothers, 1867-1887.

5. The New Testament in the Original Greek: Byzantine Textform 2018, edited by Maurice A. Robinson and William G. Pierpont, VTR Publications. ISBN 9783957761002

6. Robinson, Maurice A. (2002). "New Testament Textual Criticism: The Case for Byzantine Priority". In Black, David Alan (ed.). Rethinking New Testament Textual Criticism. Grand Rapids: Baker Publishing Group. p. 139. ISBN 978-0801022807.

Bibliografia

Bruce M. Metzger , A Textual Commentary on the Greek New Testament: A Companion Volume to the United Bible Societies' Greek New Testament, 1994, United Bible Societies, Londres i Nova York, p. 7*-9*, 15*-16*.
Bruce M. Metzger, Bart D. Ehrman, The Text of the New Testament: Its Transmission, Corruption and Restoration, Oxford University Press, 2005.
Zane C. Hodges, Arthur L. Farstad, El Nou Testament grec segons el text majoritari, Thomas Nelson Publishers, Nashville, 1985.ISBN 0-8407-4963-5 .
Maurice A. Robinson, William G. Pierpont, The New Testament in the Original Greek - Byzantine Textform 2005, Chilton Book Publishing.ISBN 0-7598-0077-4 (Llegir en línia Arxivat 2008-12-24 a Wayback Machine. ).
Daniel B. Wallace, Some Second Thoughts on the Majority Text, Bibliotheca Sacra, vol. 146, 1989, p. 270-290 .
«Nou Testament Grec Català Interlineal».

Enllaços externs

A. Vals, La hipòtesi de la prioritat bizantina
Edward F. Hills. «The King James Version Defended». Bible Believers. Arxivat de l'original el 30 d'abril 2018. [Consulta: 30 abril 2018].
Byzantine textform.com "https://byzantinetext.com/es/estudie/ediciones/robinson-pierpont/ "

[Griesbach-1] Cf. Griesbach. «Dissertatio Critica de Codicibus Quatuor Evangeliorum Origenianis (pars prima)». A: Opuscula Acadenzica, (thèse de doctorat). 1, 1771, p. 239. , puis Griesbach. Prolegomena in Novum Testamentum. 1, p. lxx et suiv..

[Michaelis-2] Michaelis. Introduction to the New Testament. 2. F. & C. Rivington, 1802, p. 173 et suiv..

[Kenyon-3] D'après Frederic Kenyon. Our Bible & the Ancient Manuscripts. Eyre & Spottiswoode, 1895.

[Cyclopedia-4] D'après James Strong. «Recensions Of The New Testament». A: The Cyclopaedia of Biblical, Theological and Ecclesiastical Literature. Harper and Brothers, 1867-1887.

[1]

[2]

[3]

[4]