close
Vés al contingut

Michael Paré

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMichael Paré
Imatge
(2025) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 octubre 1958 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut Culinari d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómodel, cantant, productor de cinema, actor de televisió, actor de cinema, actor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1981 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugeLisa Katselas (1980–1984) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0001595 TMDB (persona): 60650 Rottentomatoes: celebrity/michael_pare Allmovie (artista): p54997 TCM (persona): 351054
X: MichaelPareFC Modifica el valor a Wikidata

Michael Paré (Brooklyn, 9 d'octubre de 1958) és un actor estatunidenc. És conegut sobretot pels seus papers a les pel·lícules Eddie and the Cruisers (1983), Streets of Fire (1984) i L'experiment Filadèlfia (1984), i a la sèrie Houston Knights (1987–1988).

Trajectòria

[modifica]

Paré va néixer a Brooklyn, fill de Joan i Francis Paré, propietaris de tallers d'impressió.[1] Té sis germanes i tres germans. El pare de Paré, que era d'ascendència francocanadenca,[2] va morir de leucèmia quan Paré tenia cinc anys, quedant la seva mare a càrrec de criar la nombrosa família. De petit, Paré admirava James Dean, Marlon Brando, Montgomery Clift, Paul Newman i Robert Mitchum, i sentia que n'era «una ànima afí».[3] Treballava de cuiner a la ciutat de Nova York quan va conèixer l'agent de talents Yvette Bikoff que el va convèncer de provar de fer d'actor.[4] A principis dels anys 1980 va estudiar interpretació amb Uta Hagen[5] i va rodar una sèrie d'anuncis de televisió al Japó.[5]

L'agost de 1987, després dels seus papers a The Greatest American Hero, Eddie and the Cruisers i Streets of Fire, Paré va ser escollit com a model de la portada per al primer número de Men's Fitness.[6]

El seu primer paper protagonista va ser com a Tony Villicana a la sèrie de televisió The Greatest American Hero. Els seus papers al cinema més coneguts van ser com a Eddie Wilson a Eddie and the Cruisers (1983) i la seva seqüela Eddie and the Cruisers II: Eddie Lives! (1989),[7] així com Streets of Fire (1984) i L'experiment Filadèlfia (1984).[8] Paré també va aparèixer a la nova versió del 2012 de L'experiment Filadèlfia. Va interpretar un soldat torturat anomenat Brad Cartowski a la pel·lícula d'acció de 1993 Deadly Heroes, dirigida per Menahem Golan.[9] Altres pel·lícules van ser Estació lunar 44 (1990), Village of the Damned (1995),[10] Bad Moon (1996),[11] Hope Floats (1998),[12] i The Virgin Suicides (1999).[13]

Paré és conegut per la seva veu profunda i greu,[14] el seu físic fornit,[15] la seva presència contundent a la pantalla,[16] i el seu comportament clàssic d'heroi d'acció. En una entrevista del 2017 per al Men's Journal, va explicar que com a actor jover no estava segur de si volia fer carrera com a «protagonista musculós» i que, en canvi, volia seguir els passos dels seus ídols: Marlon Brando i James Dean.[6] Paré va guanyar el premi al millor actor al Festival de Cinema PollyGrind per la pel·lícula Road to Hell, interpretant de nou el paper de Tom Cody.[17]

A la televisió, Paré va protagonitzar amb Michael Beck el drama Houston Knights el 1987–1988,[1] així com la sèrie de televisió Starhunter del 2001.[18] L'actor apareix sovint a les obres del cineasta alemany Uwe Boll.[19][20]

Paré s'ha casat tres vegades. La seva primera esposa (1980–1984) va ser la productora de cinema Lisa Katselas; la seva segona esposa Marisa Roebuck (1986–1988); i la seva esposa actual (des del 1992) és Marjolein Booy, una model retirada amb qui té un fill. Paré va declarar que viu «una vida bona i neta» i que entrena sovint. Resideix a Califòrnia.[6]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 ; Lawler, Sylvia «HOUSTON KNIGHTS' TRIES AGAIN AT 8 P.M. TUESDAYS». The Morning Call, 16-08-1987.
  2. ↑ «MICHAEL PARE: COOKING ON SCREEN, NOT IN THE KITCHEN». The Philadelphia Inquirer, 28-09-1983.
  3. ↑ «Tom Cody, Pleased To Meet Ya! INTERVIEW: Michael Paré talks with TV STORE ONLINE about the cult classic STREETS OF FIRE». TV Store Online, 30-10-2013. Arxivat de l'original el 2014-03-23. [Consulta: 28 agost 2021].
  4. ↑ Price, Jason. «BACK IN THE SADDLE: Michael Paré On His Career, Longevity and Role In 'Traded'». Icon Vs. Icon, 25-05-2016. [Consulta: 1r març 2019].
  5. 1 2 Frank Garcia. Science Fiction Television Series, 1990-2004: Histories, Casts and Credits for 58 Shows. McFarland & Company, 2013, p. 321–322. ISBN 978-0-7864-2483-2.
  6. 1 2 3 «30 best 'MF' covers of all time», 21-05-2018.
  7. ↑ James, Caryn «REVIEW/FILM; EDDIE DIDN'T DIE: HE JUST WENT FOR A SWIM». The New York Times, 18-08-1989.
  8. ↑ Maslin, Janet «SCREEN: 'STREETS OF FIRE'». The New York Times, 01-06-1984.
  9. ↑ «Dead Heroes – Full Cast & Crew – TV Guide». TV Guide. Arxivat de l'original el 2021-08-28. [Consulta: 28 agost 2021].
  10. ↑ Maslin, Janet «FILM REVIEW; Demons' Eye Problems Compound Creepiness». The New York Times, 28-04-1995.
  11. ↑ Thomas, Kevin «'Bad Moon' a Straight-Ahead Werewolf Film». Los Angeles Times, 02-11-1996.
  12. ↑ Thomas, Kevin «Buoyant 'Hope'». Los Angeles Times, 29-05-1998.
  13. ↑ Thomas, Kevin «'The Virgin Suicides' an Affecting, Somber Tale of Repressed Lives». Los Angeles Times, 21-04-2000.
  14. ↑ Thomas, Kevin. «MOVIE REVIEW : Michael Pare Takes 'Eddie II' for a Pleasure Cruise». Los Angeles Times, 18-08-1989. [Consulta: 28 agost 2021].
  15. ↑ Gene Freese. Classic Movie Fight Scenes: 75 Years of Bare Knuckle Brawls, 1914–1989. McFarland & Company, 2017, p. 289. ISBN 978-1-4766-6943-4.
  16. ↑ «Elusive 'Eddie' – The Washington Post». The Washington Post, 30-09-1983.
  17. ↑ Moore, Debi. «Road to Hell Wins Nine Awards at PollyGrind Film Festival 2012». Dread Central, 22-10-2012. [Consulta: 1r març 2019].
  18. ↑ «Canadian Sci-Fi Series 'Starhunter' to Relaunch as Web Series». The Hollywood Reporter, 16-09-2013.
  19. ↑ «The 'world's worst director': are Uwe Boll's movies really that bad?». The Guardian, 28-10-2016.
  20. ↑ Martin, Brett. «And the Award for Worst Director Ever Goes to…». GQ, 14-05-2008. [Consulta: 1r març 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Michael_Paré&oldid=37939655»