Matrimoni morganàtic
Es diu matrimoni morganàtic quan dues persones de rang social desigual (noble i plebeu) es casen. Històricament, impedia que el cònjuge i qualsevol fill d'aquesta unió hereti o obtingui els títols, privilegis i propietats del noble.[1]
En aquesta forma de matrimoni cada cònjuge (generalment) manté el seu estat original, als fills morganàtics i per a efectes legals són considerats fills legítims. Un cas molt conegut en la història d'Espanya recent és el matrimoni morganàtic i secret de la regent, vídua de Ferran VII, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies amb el sergent Agustín Fernando Muñoz y Sánchez, Duc de Riánsares, (1808-1873), militar espanyol que van tenir set fills. Altres casos coneguts en la història han estat el de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria i el del gran duc Mikhail Romanov.
Referències
[modifica]- ↑ «morganàtica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 22 novembre 2017].
