Maghara
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
(ar) وادي مغارة  | ||||
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | península del Sinaí (Egipte) | |||
| ||||
| Història | ||||
| Període | Regne Antic d'Egipte, Regne Mitjà d'Egipte i Imperi Nou d'Egipte | |||
Maghara (àrab: وادي مغارة, wādī Maḡāra, lit. ‘vall de la Grota’) és una regió del sud-oest del Sinaí marcada pel Djebel Maghara, una petita muntanya rocosa d'unes 150 metres d'altura, i pel Wadi Maghara, un riu sec que només corre quan plou bastant, a la dreta de la muntanya.
La muntanya tenia mines de turqueses que foren explotades pels egipcis des l'Imperi Antic. A una plana entre el Wadi Quenaia i el Wadi Igna se situaven els allotjaments dels treballadors. S'han localitzats algunes esteles al costat de la muntanya on s'expliquen les expedicions d'alguns faraons de l'Imperi Antic, però avui han estat portades al Museu d'Antiguitats Egípcies, al Caire i en el lloc només hi resta la de Sekhemkhet, la més alta.
Maghara fou conquerida per Djoser i explotada des del començament de la III Dinastia. És possible que també s'explotés una mica de coure, probablement durant les dinasties IV i V. El període de màxima explotació de les mines sembla que fou durant el regnat d'Amenemhet III.
Al sud es trobaven les mines de Serabit al-Khadim, que també foren explotades.
