Lacertilis
| «Llangardaix» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Constel·lació del Llangardaix». |
| Lacertilia | |
|---|---|
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Squamata |
| Subordre | Lacertilia Owen, 1842 Lacertilia |
Els lacertilis (Lacertilia) són un subordre de sauròpsids (rèptils) de l'orde dels escatosos. Inclou les diverses espècies anomenades popularment en català llangardaixos o fardatxos i sargantanes (especialment de les famílies dels agàmids, annièl·lids, cordílids, iguànids i lacèrtids)[1] com ara el llangardaix pirinenc (Lacerta agilis), el llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) i el lluert (Lacerta viridis).
Característiques
[modifica]Normalment tenen quatre potes, obertures externes d'oïdes i parpelles mòbils. El rang de longituds van d'uns pocs centímetres d'alguns Gekkonidae del Carib fins als prop de 3 metres del dragó de Komodo.
Algunes espècies de fardatxos anomenats serps de cristall o vidriols no tenen potes funcionals, a pesar de tindre vestigis de l'estructura de l'esquelet de les potes. Es distingixen de les verdaderes serps per la presència d'orelles i parpelles.
Alguns fardatxos poden canviar de color en resposta al seu entorn o en moments de perill. L'exemple més típic és el camaleó, però també poden succeir canvis de color més subtils en altres espècies de fardatxos.
Els fardatxos de la família Scincomorpha, sovint tenen colors brillants i iridescents que pareixen humits. Però com la resta dels fardatxos, tenen la pell seca, preferint generalment evitar l'aigua (encara que tots els fardatxos poden nadar si és necessari).
Algunes espècies són capaces de trencar i desprendre la seva cua quan es veuen en perill o són capturats per un depredador; aquesta capacitat es denomina autotomia i es deu a la presència de plans especials de ruptura de les vèrtebres cabals. Després de la autotomia, la cua es regenera, però la nova cua no és idèntica a la perduda; en efecte, les vèrtebres no poden regenerar-se i són substituïdes per un tub cartilaginós no segmentat.[2]
Biologia i ecologia
[modifica]Els fardatxos s'alimenten generalment d'insectes o rosegadors. Unes poques espècies són omnívors i també poden menjar plantes. Només un gènere és verinós: Heloderma, que inclou les espècies Heloderma suspectum (monstre de Gila) i Heloderma horridum. Aquestes espècies habiten en l'oest de Mèxic i sud de Texas, i posseïxen dos glàndules verinoses en la mandíbula. No obstant això, en 2009 es va descobrir que el drac de Komodo (Varanus komodoensis) possiblement també és verinós, després de la troballa d'un parell de glàndules de verí en la mandíbula inferior.[3] No obstant això, es troba en discussió l'efecte real que pugui tenir després d'una mossegada.[4][5]
La majoria dels fardatxos ponen ous, encara que unes poques espècies són capaces de donar a llum directament.
Filogènia
[modifica]Les anàlisis genètiques han demostrat que els llangardaixos són un tàxon parafilètic que representa el grau primerenc dels escatosos, ja que de diferents tipus de llangardaixos s'originarien les serps (Serpentes) i els llangardaixos cecs (Amphisbaenia). Aquestes anàlisis han demostrat que els llangardaixos verinosos comparteixen un ancestre amb les serps, agrupació que s'ha denominat Toxicofera. La seva filogènia és la següent:[6][7][8]
Taxonomia
[modifica]- Subordre Lacertilia
- †Família Bavarisauridae
- †Família Eichstaettisauridae
- Infraordre Iguania
- †Família Arretosauridae
- †Família Euposauridae
- Família Corytophanidae
- Família Iguanidae
- Família Phrynosomatidae
- Família Polychrotidae
- Família Leiosauridae
- Família Tropiduridae
- Família Liolaemidae
- Família Leiocephalidae
- Família Crotaphytidae
- Família Opluridae
- Família Hoplocercidae
- †Família Priscagamidae
- †Família Isodontosauridae
- Família Agamidae
- Família Chamaeleonidae: Brookesia micra
- Infraordre Gekkota
- Família Gekkonidae
- Família Pygopodidae
- Família Dibamidae
- Infraordre Scincomorpha
- †Família Paramacellodidae
- †Família Slavoiidae
- Família Scincidae
- Família Cordylidae
- Família Gerrhosauridae
- Família Xantusiidae
- Família Lacertidae
- †Família Mongolochamopidae
- †Família Adamisauridae
- Família Teiidae
- Família Gymnophthalmidae
- Infraordre Diploglossa
- Família Anguidae
- Família Anniellidae
- Família Xenosauridae
- Infraordre Platynota
- Família Varanidae
- Família Lanthanotidae
- Família Helodermatidae
- †Família Mosasauridae
Referències
[modifica]- ↑ «Lacertilis». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 5 febrer 2013].
- ↑ Young, J. Z. 1977. La vida de los vertebrados. Editorial Omega, Barcelona, 660 pp. ISBN 84-282-0206-0
- ↑ Bryan G. Fry, Stephen Wroec, Wouter Teeuwissed, et al «A central role for venom in predation by Varanus komodoensis (Komodo Dragon) and the extinct giant Varanus (Megalania) priscus''» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 106, 22, 2009, p. 8969-8974. 10.1073/pnas.0810883106.
- ↑ Carl Zimmer «Venom Might Boost Dragons Bite» (en anglès). , 25-05-2009 [Consulta: 27 octubre 2009]. Arxivat 6 de juny 2009 a Wayback Machine.
- ↑ [Enllaç no actiu]
- ↑ Reeder, Tod W.; Townsend, Ted M.; Mulcahy, Daniel G.; Noonan, Brice P.; Wood, Perry L.; Sites, Jack W.; Wiens, John J. «Integrated Analyses Resolve Conflicts over Squamate Reptile Phylogeny and Reveal Unexpected Placements for Fossil Taxa». PLOS ONE, vol. 10, 3, 2015, p. e0118199. Bibcode: 2015PLoSO..1018199R. DOI: 10.1371/journal.pone.0118199. PMC: 4372529. PMID: 25803280.
- ↑ Wiens, J. J.; Hutter, C. R.; Mulcahy, D. G.; Noonan, B. P.; Townsend, T. M.; Sites, J. W.; Reeder, T. W. «Resolving the phylogeny of lizards and snakes (Squamata) with extensive sampling of genes and species». Biology Letters, vol. 8, 6, 2012, p. 1043–1046. DOI: 10.1098/rsbl.2012.0703. PMC: 3497141. PMID: 22993238.
- ↑ Zheng, Yuchi; Wiens, John J. «Combining phylogenomic and supermatrix approaches, and a time-calibrated phylogeny for squamate reptiles (lizards and snakes) based on 52 genes and 4162 species». Molecular Phylogenetics and Evolution, vol. 94, Pt B, 2016, p. 537–547. DOI: 10.1016/j.ympev.2015.10.009. PMID: 26475614.
Bibliografia addicional
[modifica]- Behler, John L.; King, F. Wayne. The Audubon Society Field Guide to Reptiles and Amphibians of North America (en anglès). Nova York: Alfred A. Knopf, 1979, p. 581. ISBN 978-0-394-50824-5.
- Capula, Massimo; Behler, John L. Simon & Schuster's Guide to Reptiles and Amphibians of the World (en anglès). Nova York: Simon & Schuster, 1989. ISBN 978-0-671-69098-4.
- Cogger, Harold; Zweifel, Richard. Reptiles & Amphibians (en anglès). Sydney: Weldon Owen, 1992. ISBN 978-0-8317-2786-4.
- Conant, Roger; Collins, Joseph. A Field Guide to Reptiles and Amphibians Eastern/Central North America (en anglès). Boston, Massachusetts: Houghton Mifflin Company, 1991. ISBN 978-0-395-58389-0.
- Ditmars, Raymond L. Reptiles of the World: The Crocodilians, Lizards, Snakes, Turtles and Tortoises of the Eastern and Western Hemispheres (en anglès). Nova York: Macmillan, 1933, p. 321.
- Freiberg, Marcos; Walls, Jerry. The World of Venomous Animals (en anglès). Nova Jersey: TFH Publications, 1984. ISBN 978-0-87666-567-1.
- Gibbons, J. Whitfield. Their Blood Runs Cold: Adventures With Reptiles and Amphibians (en anglès). Alabama: Universitat d'Alabama Press, 1983, p. 164. ISBN 978-0-8173-0135-4.
- Greenberg, Daniel A. Lizards (en anglès). Marshall Cavendish, 2004. ISBN 9780761415800.
- Rosenfeld, Arthur. Exotic Pets (en anglès). Nova York: Simon & Schuster, 1987, p. 293. ISBN 978-0671636906.
Enllaços externs
[modifica]- The TIGR reptile database (anglès)
