HD 88955
.svg){kind=small}
HD 88955 (q Vel / HR 4023) també conegut com a q Velorum, és un estel en la constel·lació de Vela de magnitud aparent +3,84.[1][2] No ha de ser confosa amb Q Velorum (HD 88206).
Situada a 103 anys llum de distància del sistema solar, q Velorum és un estel blanc de la seqüència principal de tipus espectral A2V. Té una temperatura superficial de 8707 K[3] i un radi 2,2 vegades més gran que el del Sol.[4] Rota amb una velocitat projectada —valor mínim que depèn de la inclinació del seu eix de rotació— de 103 km/s.[5] La seva lluminositat és 22 vegades superior a la lluminositat solar.[6] Les seves característiques físiques són molt semblants a les d'Alfa de la Corona Austral (α Coronae Australis) o ι Delphini, sent la seva massa 2,2 vegades major que la del Sol.[6] La seva edat s'estima en 300 milions d'anys.[7]
A diferència d'alguns estels de tipus A, q Velorum no és un estel químicament peculiar i mostra una metal·licitat —abundància relativa d'elements més pesats que l'heli— similar a la del Sol ([Fe/H] = +0,06). Els continguts de carboni, oxigen, silici i calci són igualment propers als solars, però aquesta semblança desapareix per a elements com a sodi, escandi, itri o estronci, molt més abundants en q Velorum. Per exemple, l'abundància relativa d'estronci és 4,5 vegades més elevada que en el Sol.[5]
Referències
[modifica]- ↑ q Velorum (SIMBAD)
- ↑ q Velorum Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ Saffe, C.; Gómez, M.; Pintado, O.; González, E. «Spectroscopic metallicities of Vega-like stars». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. p. 297-305.
- ↑ q Velorum, Catalogue of Stellar Diameters (CADARS) (Pasinetti-Fracassini+ 2001)
- 1 2 Erspamer, D.; North, P. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. p. 1121-1135.
- 1 2 Malagnini, M. L.; Morossi, C. «Accurate absolute luminosities, effective temperatures, radii, masses and surface gravities for a selected sample of field stars». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. p. 1015-1019.
- ↑ Rieke, G. H.; Su, K. Y. L.; Stansberry, J. A.; Trilling, D.; Bryden, G.; Muzerolle, J.; White, B.; Gorlova, N.; Young, E. T.; Beichman, C. A.; Stapelfeldt, K. R.; Hines, D. C. «Decay of Planetary Debris Disks». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. p. 1010-1026.
