Gual
Un gual , passallís[1] o passant és un indret on es pot travessar un riu a peu, a cavall o amb un vehicle perquè el nivell de l'aigua és prou baix i el fons prou sòlid.[2]
Per a la seva importància militar i econòmica, en èpoques en les quals els ponts eren rars, la presència d'un gual sovint va ser la raó de l'establiment de pobles i ciutats. Això va ser el cas de Navarcles al Bages, de Salamanca, o de Roma.
A Catalunya moltes carreteres de pagès encara tenen guals en lloc de ponts per a passar les rieres de règim pluvial o torrents, en els quals el nivell d'aigua és baix, essent eixuts a l'estiu. Hom hi trobarà sovint un passatge amb pedres per a facilitar el camí als pedestres.
Quan el pas està consolidat -el més sovint amb una capa de formigó posada arran el llit i foradada de tubs per a deixar passar sota l'aigua es parla d'un passallís.[3][4] El mot passallís és absent al Diccionari de la llengua catalana[5] però és molt freqüent als diaris.[6] Se'n diu passera o passadora o passallís (en rossellonès) quan és un passatge per a travessar una riera o un riu damunt pedres o taulons (dits passeres o palanques) que sobresurten de l'aigua.[7][8] A la comarca del Moianès els guals solen ser denominats «pas» o «passant».
Guals en la toponímia
[modifica]- vadum
Una de les hipòtesis de l'origen del nom de Sabadell, tot i que l'acceptada majoritàriament és una altra, és que provingués del llatí vadum o badallum, en referència al gual per travessar el riu Ripoll.[9] - trajectum
Un altre mot llatí, trajectum (que va evolucionar en neerlandès vers -drecht, -trecht i –tricht) es troba al nom de la ciutat de Maastricht o gual al Mosa i molts altres topònims: Barendrecht, Berendrecht, Dordrecht, Duivendrecht, Haastrecht, Moordrecht, Sliedrecht, Utrecht, Tricht, Zwijndrecht. - voorde, ford, furt…
Un gual es diu voorde en neerlandès i en baix alemany, ford en anglès i Furt en alemany i ens condueix doncs a llocs com Amersfoort, Bosvoorde, Coevorden, Dievoort, Frankfurt, Oxford, Steenvoorde, Zandvoorde, Stratford, Vilvoorde i Voorde.[10] Etimològicament, la paraula és parent amb port, porta al sentit de lloc de pas.[11] - rito, rhyd…
El mot gàl·lic rito es troba al nom llatí de Llemotges Augustoritum o gual d'August, en Niort que provindria de Nova Ritum o gual nou al riu Sèvre i al municipi gal·lès Rhyd-Ddu o gual negre… - átha
Es troba el mot gaèlic átha en el nom irlandès de Dublín Baile Átha Cliath ("la ciutat al gual amb les tanques de canya") i en Átha an Rí ("gual dels reis") - brod o Брод
a les llengües eslaves com a Slavonski Brod (Croàcia) i Makedonski Brod (Macedònia).
Batalles a prop de guals
[modifica]- 218 aC: Batalla de Trèbia
- 1179: Batalla del Gual de Jacob
- 1270. Vuitena Croada.[12]
- 1808: Batalla de Sant Boi
- 1812: Batalla del Berézina durant les guerres napoleòniques
Soldats japonesos travessant el riu Yalu a la guerra russo-japonesa
Un vehicle militar travessa un riu a Thorsmoerk
Gual a la Riera de Calonge a Calonge
Passallís al White Pines State Park als Estats Units
Referències
[modifica]- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «passallís». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ «Gual». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Passallís». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ «Passallís». Diccionari de geologia. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ AA. VV.. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62 i Enciclopèdia Catalana, 2007, p. 1762. ISBN 978-84-412-1454-5.
- ↑ Això és només un exemple dels milers de referències que contenen el mot: «Un passallís queda inundat a causa de les fortes pluges». Diari de Girona, 07-06-2008.
- ↑ Salvadó i Montoriol, Joan. Història medieval d'un territori, Sant Fruitós de Bages: segles X-XVI. L'Abadia de Montserrat, 2003, p. 145. ISBN 978-84-8415-527-0.
- ↑ Iglésies i Fort, Josep. Societat Catalana de Geografia. La Riba: termes municipal i parroquial. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1953, p. 16–… (Els noms de lloc de les Terres Catalanes núm. 1).
- ↑ «Història de Sabadell». Arxivat de l'original el 2025-12-11. [Consulta: 5 juny 2026].
- ↑ Carnoy, A. «Toponymie des chaussées romaines en Belgique et dans les régions avoisinantes. Essai d'hodonymie (suite)». L'Antiquité Classique, 23, 1, 1954, p. 6-7.
- ↑ Moran i Ocerinjauregui, Josep. «L'etimologia a la toponímia». A: Homenatge a Miguel Batllori (pdf). Barcelona: Curial, 2002, p. 4.
- ↑ de Joinville, Jean. Oeuvres de Jean sire de Joinville comprenant: l'histoire de Saint-Louis le Credo et la lettre à Louis X: avec un texte rapproché du français moderne mis en regard du texte original corrigé et complété à l'aide des anciens manuscrits et d'un manuscrit inédit. Adrien Le Clère et Cie, 1867, p. 142–.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gual
