Cim (cartografia)
En cartografia, el cim, la cima, el cimal, cimadal o capcer és la part més alta d'un turó o muntanya.[1] Les corbes de nivell es disposen de manera concèntrica, disminuint el seu perímetre i augmentant el seu valor altitudinal, cap a l'interior. Sovint, la part culminant del cim és representada per una cota que indica la seva altitud. En català, els cims aguts solen rebre el nom de pic o pica (com ara el més elevat de Catalunya, la Pica d'Estats) o encara punta, o en certes regions, tuc o tuca[2] (manlleu de l'aranès i de l'occità general) als Pirineus, mentre que els cims més aviat planers i desproveïts d'arbres poden rebre el nom de ras (sovint en plural). Si el cim és agut és dit cuculla i si ho és molt, agulla, i si ho és encara més és una punxa).
El cim més alt del món és l'Everest amb una alçada de 8.848,86 m sobre el nivell del mar. La primera ascensió oficial la van fer Tenzing Norgay i Sir Edmund Hillary. Van arribar al cim de la muntanya el 1953.[3][4]
Si un punt més alt es classifica com un cim, un subpic o una muntanya separada és subjectiu. La definició de la Federació Internacional d'Escalada i Muntanyisme d'un cim de 4.000 m és que té una prominència de 30 metres o més; és un cim de muntanya si té una prominència d'almenys 300 metres.[5] En cas contrari, és un subpic.
Referències
[modifica]- ↑ «Cim (cartografia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 6 abril 2024].
- ↑ «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 10 març 2026].
- ↑ Lyons, Kate «Mount Everest's Hillary Step has collapsed, mountaineer confirms» (en anglès). The Guardian, 21-05-2017.
- ↑ «Everest». National Geographic. [Consulta: 10 desembre 2017].
- ↑ UIAA – International Climbing and Mountaineering Federation. «Mountain Classification: 4000m Summits in Alps» (en anglès). [Consulta: 29 gener 2024].
