close
Vés al contingut

Borsa de Tòquio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióBorsa de Tòquio
(ja) 東京証券取引所 Modifica el valor a Wikidata
BERJAYA
BERJAYA
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curt東証, TSE, 東證 i 东证 Modifica el valor a Wikidata
Tipusborsa de valors
mercat de valors Modifica el valor a Wikidata
Indústriafinancial instruments exchange (en) Tradueix i servei financer Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicakabushiki gaisha Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació16 maig 1949, Tòquio Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deJapanese Stock Exchanges Conference (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Seu
Gestor/operadorJapan Exchange Group Modifica el valor a Wikidata
Treballadors411 Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuJapan Exchange Group Modifica el valor a Wikidata
Altres
CatàlegBloomberg.com (JT)
Crunchbase (tyo)
EOD Historical Data (TSE)
Yahoo! Finance (T) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webjpx.co.jp Modifica el valor a Wikidata
Instagram: jpx_official Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Map
BERJAYA
Borsa de Tòquio.

La Borsa de Tòquio (東京証券取引所, Tōkyō Shōken Torihikijo)(TSE), és la segona borsa de valors més gran del món (juntament amb la Borsa de Valors de Sao Paulo) i està destinada a la negociació en exclusiva de les accions i valors convertibles o que atorguin dret d'adquisició o subscripció. Té la seua seu al districte de Chūō.[1][2]

Els principals indicadors de la Borsa de Tòquio són l'índex Nikkei 225 —les dos-centes vint-i-cinc companyies triades pel Nihon Keizai Shimbun (el diari de negocis més gran del Japó)—, el TOPIX i el J30 (índex de grans companyies industrials).

El sistema de negociació utilitzat s'anomena CORES (Computer assisted Opered reRouting and Execution System).

El 15 de febrer de 2021, la mitjana del Nikkei va superar la referència de 30.000, el seu nivell més alt en 30 anys, a causa dels nivells d'estímul monetari i programes de compra d'actius executats pel Banc del Japó per mitigar els efectes financers de la pandèmia de la COVID-19.[3]

Estructura

[modifica]

La Borsa de Tòquio està estructurada en diferents mercats o seccions:

  • First Section (Primer mercat): cotitzen els valors més importants i de major capitalització (blue chips) on es troben els components del Nikkei.
  • Second Section (Segon mercat): cotitzen companyies més petites i de menor volum de negoci.
  • Foreign Section (Mercat estranger): cotitzen companyies estrangeres.
  • Mothers (Empreses mares): companyies d'alt creixement i innovadores.

Dades

[modifica]
  • Nom: Tòquio Stock Exchange, Inc
  • Adreça: 12 directors, 4 auditors, 9 consellers
  • Address: 2-1 Nihonbashi-kabutocho, Chuo-ku, Tòquio (Japó)
  • Fundació: 15 de maig de 1878
  • Capital: 11.500 milions de ien s
  • Accions: 2.300.000 accions
  • Empleats: 737 persones
  • Companyies adscrites 2.302
    • Nacionals 2.271
    • Estrangeres 31
  • Capitalització borsària
    • 332.133.153.000.000 iens

Història

[modifica]

Abans de la guerra

[modifica]

La Borsa de Tòquio es va establir el 15 de maig de 1878 com a Tokyo Kabushiki Torihikijo (東京株式取引所; també significa literalment la Borsa de Tòquio i abreujat com Tōkabu (東株)) sota la direcció de l'aleshores ministre de Finances del Japó i capitalista Ōbusiwa a Eiichi Shibusawa. El comerç va començar l'1 de juny de 1878.

El 1943, la borsa es va combinar amb onze [4] altres borses de valors de les principals ciutats japoneses per formar una única Japanese Stock Exchange (日本証券取引所, Nippon Shōken Torihikisho). La borsa combinada va tancar l'1 d'agost, dies abans del bombardeig d' Hiroshima.

Postguerra

[modifica]
BERJAYA
Logotip utilitzat abans de la fusió amb JPX

La Borsa de Tòquio va reobrir amb el seu nom japonès actual el 16 de maig de 1949, d'acord amb la nova Llei de la Borsa de Valors.

L'auge de la TSE de 1983 a 1990 no va tenir precedents, el 1990 representava més del 60% de la capitalització borsària mundial (amb diferència la més gran del món) abans de caure en picat en valor i classificar-se com una de les quartes borses més grans del món per capitalització borsària d'accions cotitzades.

L'edifici actual de la TSE es va inaugurar el 23 de maig de 1988, substituint l'edifici original de la TSE del 1931, i el parquet de la TSE es va tancar el 30 d'abril de 1999, per tal que la borsa pogués canviar a la negociació electrònica per a totes les transaccions. Una nova instal·lació, anomenada TSE Arrows (東証アローズ, Tōshō Arrows), va obrir el 9 de maig de 2000. El 2010, la TSE va llançar la seva instal·lació de negociació Arrowhead.[5]

El 2001, el TSE es va reestructurar com a kabushiki gaisha ('societat per accions'): abans d'aquesta època, estava estructurada com una incorporated association (社団法人, shadan hōjin) amb els seus membres com a accionistes.

El 15 de juny de 2007, la TSE va pagar 303 milions de dòlars per adquirir una participació del 4,99% a Singapore Exchange Ltd.[6]

La Borsa de Londres (LSE) i la TSE estan desenvolupant productes que es negocien conjuntament i compartint tecnologia, cosa que representa l'últim acord transfronterer entre borses a mesura que s'intensifica la competència internacional.

El juliol de 2008, la LSE i la TSE van anunciar un nou mercat conjunt amb seu a Tòquio, que es basarà en el Mercat d'Inversió Alternativa (AIM) de la LSE.[7]

Resum

[modifica]
  • 15 de maig de 1878 - La Borsa de Tòquio és fundada.[8]
  • 1 de juny de 1878 - Comença el comerç.
  • 30 de juny de 1943 - 11 borses a tot arreu del Japó (Incloent al TSE) van ser unificades en una corporació quasi-pública al servei dels interessos industrials i militars de l'imperi.[8]
  • 10 d'agost de 1945 - L'empitjorament de les condicions de guerra i els atacs aeris a l'illa principal del Japó, van forçar al mercat de valors a suspendre les seves sessions de comerç sobre tots els mercats de valors.[8]
  • Segona Guerra Mundial - Després de la Segona Guerra Mundial, el març de 1947, es va promulgar la Llei de Valors i Mercats japonesa que és el marc regulador actual.[8]
  • 16 de maig de 1949 - Es reinicien les sessions comercials després de la guerra, sota el patró regulador adoptat el 1947 per la Borsa de Tòquio.[8]
  • 1971 - La borsa de Tòquio va adoptar el sistema d'anotacions en compte per a accions.
  • 1973 - Es determina la secció d'acció estrangera.
  • 1982 - Introducció del sistema CORES (Computer assited Order Routing and Execution System), de manera que va començar la transformació del mercat de ròdols en el mercat informàtic que coneixem avui, unint els cinc mercats japonesos en un modern mercat continu.
  • 2000 Les borses d'Hiroshima, Fukuoka i Nigata es van fusionar amb la de Tòquio el mes de març.[8]

Formes de negociació: Fixació del preu

[modifica]

La Borsa de Tòquio, com qualsevol altre mercat de valors del món, té com a comesa posar en contacte oferta i demanda per tal d'establir preus competitius. I per assolir aquest objectiu les diferents borses recorren a diferents mecanismes i formes de negociació. A la TSE, podem distingir tres regles de joc diferents, d'acord amb el moment i les condicions que s'estiguin donant. Aquestes tres formes són: Itayose , Zabara i les subhastes.

  • Itayose: Aquest sistema el seu utilitza per fixar preus d'obertura i tancament de cadascuna de les dues sessions diàries i per fixar el nou preu inicial després d'una parada de negociació (trading Hault). L'últim cas en què s'usa és per fixar un preu després d'una cotització especial (special quote). Sota aquest sistema totes les ordres que s'introdueixen en el llibre registre d'anotacions es tracten com simultànies, és a dir que se suprimeix la prioritat de temps. Com es calcula aquest preu d'equilibri, és una cosa que ve determinat pel volum agregat d'ordres de compra i venda que existeixen. De fet, el preu que resulta d'una negociació amb el mètode Itayose serà aquell que equilibri en major mesura oferta i demanda, executant les ordres de compravenda amb preus superiors/inferiors al d'equilibri.
  • Zaraba: És el mètode de fixació de preus que s'usa en la negociació contínua de la sessions. És l'execució habitual de les ordres d'oferta i demanda després de la fixació del preu inicial.A mesura que noves ordres arriben al llibre registre, aquestes s'agreguen a les ja existents i s'executen si escau, o s'emmagatzemen en espera de ser executades.
  • Subhastes (ToSTNeT-1 i ToSTNeT-2): Aquests dos mecanismes van ser introduïts el 1997 i 1998 respectivament i són bàsicament sistemes electrònics de negociació en subhastes i tenen com a fi facilitar el comerç de grans volums d'accions. Aquest tipus de negociació aquesta restringida a les accions domèstiques. Per a aquestes negociacions hi ha tres sessions diàries: 8:20-09:00, 11:00-12:00 i de 15:00-16:30.

Liquidació i compensació

[modifica]

Les tasques de compensació i liquidació resultants de les operacions de mercat, són portades a terme per dos empreses independents. La compensació, és a dir, el balanç individual de cada agent que determina la quantitat d'accions que al final de la jornada compra, ven i guarda, el realitza la corporació JSCC o Japan Securities Clearing Corporation. Aquesta empresa és comú a les sis borses nipones, ja que les sis estan interconnectades. Per tant, el seu treball és determinar els saldos i moviment d'accions entre les diferents parts i agents i transmetre aquesta informació als liquidadors. La liquidació és el traspàs efectiu, el canvi de mans, d'uns individus, (venedors) cap a altres (els compradors). Les funcions pròpies de la liquidació són portades a terme per l'empresa JASDEC o Japan Securities Depository Center. Inc I aquestes funcions són:

  • Custodiar els saldos d'accions dels agents participants, i executar les transferències dels uns als altres d'acord amb les anotacions en compte i a la informació que li subministra el JSCC.
  • Atorga els permisos per a la possessió directa d'accions.
  • Eliminar els regs de comportament oportunista inherents a l'intercanvi.
  • Assegurar el crèdit dels participants. Establir garanties en cas d'incompliment o impagament.

Problemes tecnològics

[modifica]

La borsa només va poder funcionar durant 90 minuts l'1 de novembre de 2005, a causa d'errors en un sistema de transaccions recentment instal·lat, desenvolupat per Fujitsu, que se suposava que havia d'ajudar a fer front a volums de negociació més elevats. La interrupció en la negociació va ser la pitjor de la història de la borsa fins a l'1 d'octubre de 2020.[9] La negociació es va suspendre durant quatre hores i mitja.

Durant l'oferta pública inicial del gegant publicitari Dentsu, el desembre de 2001, un operador d'UBS Warburg, el banc d'inversions suís, va vendre 610.000 accions d'aquesta empresa a 6 iens cadascuna, mentre que tenia la intenció de vendre 16 accions a 600.000 iens. El banc va perdre 71 milions de lliures.[10]

Durant una altra oferta pública inicial, la de J-Com, el 8 de desembre de 2005, un empleat de Mizuho Securities Co., Ltd. va escriure per error una ordre per vendre 600.000 accions a 1 ¥ cadascuna, en lloc d'una ordre per vendre 1 acció a 600.000 ¥. Mizuho no va detectar l'error; la Borsa de Tòquio inicialment va bloquejar els intents de cancel·lar l'ordre, cosa que va resultar en una pèrdua neta de 347 milions de dòlars americans que es van compartir entre la borsa i Mizuho. Ambdues empreses ara intenten solucionar els seus problemes: manca de comprovació d'errors, manca de garanties, manca de fiabilitat, manca de transparència, manca de proves, pèrdua de confiança i pèrdua de beneficis. L'11 de desembre, la TSE va reconèixer que el seu sistema era culpable en l'operació de Mizuho. El 21 de desembre, Takuo Tsurushima, director executiu de la TSE, i dos altres alts executius van dimitir per l'afer Mizuho.[11][12][13][14][15][16]

El 17 de gener de 2006, el Nikkei 225 va caure un 2,8%, la seva caiguda més ràpida en nou mesos, ja que els inversors van vendre accions en general arran d'una batuda dels fiscals a l'empresa d'internet livedoor. La Borsa de Tòquio va suspendre la negociació 20 minuts abans del tancament del 18 de gener a causa que el volum de negociació amenaçava de superar la capacitat del sistema informàtic de la borsa de 4,5 milions de negociacions per dia. Això es va anomenar el xoc de livedoor. La borsa va augmentar ràpidament la seva capacitat d'ordres a cinc milions de negociacions per dia.[17]

El 9 d'octubre de 2018, una de les quatre passarel·les utilitzades per a l'entrada d'ordres va ser desactivada després que Merrill Lynch Japan Securities intentés erròniament establir una segona connexió després que ja s'hagués connectat.[18] Tot i que les cases de corretatge tenen accés a passarel·les alternatives, la interrupció va causar retards en l'execució, correcció i cancel·lació per a moltes empreses de valors, com ara Daiwa Securities i Nomura.[19]

L'1 d'octubre de 2020, per primera vegada en la seva història com a borsa totalment electrònica, la Borsa de Tòquio va haver de suspendre la negociació de totes les accions durant un dia sencer a causa d'un error tècnic, que va provocar la congelació de les compres i vendes. Això es va anunciar pocs minuts abans de les 9 del matí, hora prevista per a l'obertura.[20] Es va descobrir que el problema era al sistema de transmissió d'informació del mercat, convertint així l'error en un problema de xarxa, però l'Asahi Shimbun va informar que l'error es devia a una fallada mecànica. El problema es devia al sistema de negociació Arrowhead i a la impossibilitat de fer la commutació al maquinari de còpia de seguretat.[21] Altres mercats de valors del Japó, incloses les borses regionals de Nagoya, Fukuoka i Sapporo, també van suspendre la negociació perquè utilitzaven la mateixa plataforma tecnològica que la TSE.[22][23][24] Mentrestant, els derivats de l'OSE van continuar negociant-se, amb els futurs del Nikkei acabant el dia un 0,56% més alt.[25] Japan Exchange Group Inc., que opera la Borsa de Tòquio, va dir que la suspensió seria indefinida fins que es resolgués el problema. La negociació normal es va reprendre l'endemà.[26]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Ishida, Shigehiro; Yokoyama, Kazuki. «Origins of the Tokyo Stock Exchange: Path Dependence of Trading Systems» (en anglès), 15-10-2023. [Consulta: 15 febrer 2025].
  2. ↑ «Tokyo Stock Exchange» (en anglès). Britannica, 13-02-2025. [Consulta: 15 febrer 2025].
  3. ↑ «Nikkei index hits 30,000 for first time in three decades». , 15 febrer 2021.
  4. ↑ «History».
  5. ↑ Launch of "arrowhead", the Next-Generation Equity/CB Trading System -The Tokyo Market enters the Millisecond World with "arrowhead", Jan. 2, 2010 Arxivat March 19, 2011, a Wayback Machine.
  6. ↑ Yasu, Mariko. «Tokyo Stock Exchange Buys 4.99% of Singapore Exchange (Update2)». Bloomberg, 15-06-2007. [Consulta: 10 juliol 2010].
  7. ↑ Ku, Daisy «London bourse outlines framework for Tokyo JV». Reuters, 29 juliol 2008. Arxivat de l'original el 2009-01-13 [Consulta: 10 juliol 2010].
  8. 1 2 3 4 5 6 Misawa, Mitsura. Cases on International Business and Finance in Japanese Corporations (en anglès). Hong Kong University Press, 2007, p. 109. ISBN 9622098916.
  9. ↑ Fujitsu execs take pay cut after Tokyo exchange crash, 25th November 2005
  10. ↑ Fat fingered typing costs a trader's bosses £128m
  11. ↑ Leyden, John. «Fujitsu execs take pay cut after Tokyo exchange crash» (en anglès americà), 25-11-2005. [Consulta: 7 maig 2026].
  12. ↑ Fackler, Martin «Tokyo Exchange Struggles With Snarls in Electronics» (en anglès). The New York Times, 13-12-2005. ISSN: 0362-4331.
  13. ↑ «What's Going on at the Tokyo Stock Exchange - Seeking Alpha». Seeking Alpha, 15-12-2005. [Consulta: 10 juliol 2010].
  14. ↑ «Politics - Bloomberg» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2026].
  15. ↑ «archives». Taipei Times, 10-12-2005. [Consulta: 31 juliol 2010].
  16. ↑ «Botched stock trade costs Japan firm $225M - Business - World business - NBC News». NBC News, 14-12-2005. [Consulta: 10 juliol 2010].
  17. ↑ Brooke, James «After Panic, Tokyo Market Rebounds» (en anglès). The New York Times, 19-01-2006. ISSN: 0362-4331.
  18. ↑ «Regarding the Equity Trading System Glitch Occurring on October 9, 2018».
  19. ↑ «Tokyo Stock Exchange hit by system malfunction».
  20. ↑ «Tokyo stock exchange halts trading in worst outage since 1999». Financial Times, 01-10-2020. Arxivat de l'original el 2022-12-10. [Consulta: 1r octubre 2020].
  21. ↑ «Report on the Cash Equity Trading System Failure on Oct. 1».
  22. ↑ He, Laura. «Japan's Tokyo Stock Exchange suffers its worst outage ever». CNN, 01-10-2020. [Consulta: 1r octubre 2020].
  23. ↑ «Tokyo stock exchange trading halted for the day due to technical problem» (en anglès). The Guardian, 01-10-2020. ISSN: 0261-3077 [Consulta: 29 setembre 2024].
  24. ↑ Tsukimori, Osamu. «Tokyo trading halted for rest of Thursday due to hardware failure». The Japan Times, 01-10-2020. [Consulta: 1r octubre 2020].
  25. ↑ White, Stanley «Tokyo Stock Exchange paralysed by hardware glitch in worst-ever outage». Reuters, 29-09-2024 [Consulta: 29 setembre 2024].
  26. ↑ Bhattacharya, Suryatapa. «Tokyo Stock Exchange Resumes Trading After Daylong Shutdown». The Wall Street Journal, 02-10-2020. [Consulta: 13 febrer 2022].
BERJAYA
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Borsa de Tòquio
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Borsa_de_Tòquio&oldid=37921812»