Atreu
  | |
| Tipus | personatge mitològic grec |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Assassinat/da per | Egist |
| Família | |
| Cònjuge | Aèrope |
| Mare | Hipodamia |
| Pare | Pèlops |
| Fills | Menelau, Agamèmnon, Anaxíbia (filla d'Atreu), Astíoque i Cindràgora |
| Germans | Tiestes i Crisip |
| Altres | |
| Càrrec | rei de Micenes |
| Símbol | Atreus murdered by Aegisthus, apulian amphora (en)  |
Atreu (en grec antic: Ἀτρεύς) va ser un fill de Pèlops i Hipodamia, net de Tàntal i germà de Tiestes i Nicipe.[1]
Les tradicions parlen de l'odi entre els dos germans i de les esglaiadores venjances que van prendre l'un contra l'altre. Hipodàmia, la seva mare, va induir els dos germans a matar el seu germanastre Crisip, que Pèlops havia tingut amb la nimfa Axíoque. Per castigar-los, Pèlops va desterrar els dos joves i els va maleir.[1] Es van refugiar a Micenes, amb Euristeu, que era nebot d'Atreu, o bé, segons una altra versió, amb el pare d'Euristeu, Estènel. Quan Estènel va haver expulsat Amfitrió de la seva part de l'Argòlida, va confiar la ciutat i el territori de Midea a Atreu i a Tiestes.
Euristeu va morir sense descendència a mans dels Heràclides, i un oracle va aconsellar als habitants de Micenes que elegissin per rei un dels fills de Pèlops. Van cridar a la ciutat Atreu i Tiestes, i cada un va argumentar els seus drets al tron. Aquí es va fer evident l'odi entre els dos germans. Atreu havia trobat en el seu ramat, en altre temps, un anyell que tenia el velló d'or. Encara que havia ofert l'anyell a Àrtemis, una vegada sacrificat li va treure la pell i la va guardar.[2] Però la seva dona, Aèrope, que havia estat seduïda per Tiestes, l'hi havia donat el velló daurat en secret. En el debat que hi va haver amb els habitants de Micenes, Tiestes va proposar que fos nomenat rei aquell que presentés un velló d'or, cosa que va acceptar Atreu, que en desconeixia el furt. Tiestes va ensenyar el velló i va ser escollit rei. Però Zeus, per mitjà d'Hermes, va prevenir Atreu perquè anunciés que el veritable rei seria escollit per un altre prodigi, si el sol invertia el seu curs, seria Atreu el rei de Micenes, si no, Tiestes continuaria en possessió del títol. Tiestes va acceptar, i immediatament el sol es va pondre per l'est, perquè Atreu havia aconseguit el favor diví.[3] Atreu, quan va ser rei de Micenes, va desterrar el seu germà, però més endavant, quan va descobrir la infidelitat i la conxorxa d'Aèrope amb Tiestes, va fer-lo tornar a Micenes dient-li que es volia reconciliar. Quan Tiestes va arribar, Atreu va matar en secret els tres fills que Tiestes havia tingut amb una nàiade, Àglau, Cal·lileont i Orcomen, encara que s'havien refugiat com a suplicants en un altar de Zeus. Després va fer a trossos els nens i els va bullir i en un banquet els va servir al seu pare. Quan van acabar, li va presentar a Tiestes els caps dels seus fills i li va explicar què era allò que havia menjat. Immediatament el va expulsar del país.[4][3] Tiestes es va refugiar a Sició, on un oracle li va aconsellar que engendrés un fill amb la seva pròpia filla, Pelopea, sense que ella ho sabés. Va tenir Egist. Pelopea es va casar tot seguit amb Atreu, que va educar Egist com a fill seu. Quan Egist va ser gran, Atreu li va encarregar la missió de matar Tiestes. Però Egist va descobrir que Tiestes era el seu pare i retornat a Micenes va matar Atreu, per donar el reialme a Tiestes.[3]
Del seu matrimoni amb Aèrope va tenir dos fills, Agamèmnon i Menelau, encara que la paternitat d'aquests dos personatges s'atribueix també a Plístenes, un fill d'Atreu mort jove, i per això els nens haurien estat acollits pel seu avi.[5]
La seva suposada tomba existia completa en temps de Pausànies.[6]
Alguns autors proposen que Attariššiya, que era un cap (o un rei) dels ahhiyawa (aqueus) que es menciona durant el regnat del rei hitita Tudhalias II es podria identificar amb Atreu.[7]
Referències
[modifica]
- 1 2 Gai Juli Higí. Faules, 85; 88
- ↑ Eustaqui de Tessalònica. Comentaris a la Ilíada i a l'Odissea, 184
- 1 2 3 Pseudo-Apol·lodor. Epítom, II, 13
- ↑ Smith, William. «Atreus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 5 juliol 2026].
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 65-66. ISBN 978-84-96061-97-2.
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, II, 16, 6
- ↑ Bernabé, Alberto (ed.). Historia y leyes de los hititas: textos del Reino medio y del Imperio Nuevo. Tres Cantos: Akal, 2004, p. 22, 43, 298. ISBN 8446022532.
