Argentimetria

Reacció de color de groc a taronja per a la determinació de clorurs en aigües residuals amb nitrat d'argent $\mathrm {AgNO_{3}}$ emprant cromat com indicador (mètode de Mohr).

Reacció de nitrat d'argent (1 mol L^-1) amb àcid clorhídric diluït. I dóna com a resultat un precipitat sòlid blanc identificat com a clorur d'argent.

En química analítica, argentimetria és un tipus de valoració química on el valorant és el catió argent(1+). Normalment, s'utilitza per determinar la quantitat de clorur present en una mostra. La mostra és valorada amb la solució de nitrat d'argent $\mathrm {AgNO_{3}}$ de concentració coneguda. Els ions clorur $\mathrm {Cl^{-}}$ reaccionen amb el catió argent(1+) $\mathrm {Ag^{+}}$ per donar el precipitat clorur d'argent $\mathrm {AgCl}$, de color blanquinós:

$$\mathrm {Cl^{-}(aq)+Ag^{+}(aq)} \longrightarrow \mathrm {AgCl(s)} \qquad K_{sp}=1,70\times 10^{-10}$$

Mètode de Volhard

Un exemple de valoració per retrocés, el mètode de Volhard, establert pel químic Jacob Volhard (1834-1910), consisteix en l'addició d'un excés de nitrat d'argent a l'analit; el clorur d'argent es filtra, i el nitrat d'argent en excés es valora amb tiocianat d'amoni $\mathrm {NH_{4}SCN}$, utilitzant com a indicador sulfat d'amoni i ferro(II) $\mathrm {(NH_{4})_{2}SO_{4}\cdot FeSO_{4}\cdot 6H_{2}O}$ com a indicador que dona el catió [Fe(OH₂)₅(SCN)]²⁺ color vermell sang al punt final:

$$\mathrm {Ag^{+}(aq)+SCN^{-}(aq)\longrightarrow AgSCN(s)} \qquad K_{sp}=1,16\times 10^{-12}$$$$\mathrm {Fe(OH)(OH_{2})_{5}^{2+}(aq)+SCN^{-}(aq)\longrightarrow [Fe(OH_{2})_{5}(SCN)]^{2+}+OH^{-}}$$

Mètode de Mohr

En el mètode de Mohr, en honor del químic Karl Friedrich Mohr (1806-1879), el cromat de potassi $\mathrm {K_{2}CrO_{4}}$ és un indicador que es torna vermell carmesí en formar-se cromat d'argent $\mathrm {Ag_{2}CrO_{4}}$ després que tot el clorur hagi reaccionat:

$$\mathrm {2Ag^{+}(aq)+{\underset {\text{groc}}{CrO_{4}^{2-}(aq)}}\longrightarrow {\underset {\text{carmesí}}{Ag_{2}CrO_{4}(s)}}} \qquad K_{sp}=9\times 10^{-12}$$

La solució necessita estar en un pH neutre, ja que l'hidròxid d'argent es forma a pH alts, mentre que l'ió cromat forma Cr₂O₄ a pH baixos, reduint la concentració d'ions cromat, i retardant la formació de precipitat. Els carbonats i els fosfats precipiten en presència d'argent, per tant, no han d'estar en la dissolució per evitar uns resultats inexactes.

El mètode Mohr pot ser acceptat per determinar la quantitat total de clor que conté una mostra calcinant-la amb calci, llavors acetat de ferro. L'acetat de calci fixa el clor lliure, precipita el carbonat i neutralitza la solució resultant. L'acetat de ferro s'endú tot els fosfats. Els clorurs es dipositen al residu i es valora.

Mètode de Fajans

En el mètode de Fajans, anomenat pel químic polonès Kazimierz Fajans (1887-1975), normalment s'utilitza diclorofloresceïna com a indicador; el punt final s'observa per una suspensió verda que es torna rosa. Abans del punt final de la valoració, els ions clorur queden en excés. Aquest s'adsorbeixen sobre AgCl, donant càrrega negativa a les partícules. Un cop passat el punt final, l'excés d'ions argent(1+) s'adsorbeixen sobre la superfície de AgCl, donant càrrega positiva. Els indicadors aniònics com la diclorofloresceïna són atrets cap a les partícules, i duen a terme un canvi de color, cosa que representa el punt final. L'eosina (tetrabromofloresceïna) s'utilitza per valorar enfront dels ions bromur, iodur, i tiocianat, donant un punt final més marcat que amb diclorofloresceïna. No és adequat per valorar clorurs, ja que s'enllacen fortament amb AgCl.